Formes primerenques i prudència amb les llegendes
Una panoràmica de la FIDE vincula la forma primerenca dels escacs amb el xaturanga indi del segle VI. Després el joc es va desenvolupar a Pèrsia com a xatranj i es va estendre a través del món islàmic fins a Europa.
Això és un esquema breu d'un llarg intercanvi cultural. No fixa el nom d'un únic inventor ni la data exacta de la «primera partida». Els relats populars sobre el savi i la duplicació dels grans al tauler es llegeixen millor com a llegendes, no com el protocol del naixement del joc.
Fonts: FIDE · història dels escacs · Comitè Històric de la FIDE · història del joc i límits del coneixement
Com el joc es va fer reconeixible
A l'Europa baixmedieval les regles van anar canviant gradualment. Són especialment importants els canvis en el moviment de la dama i de l'alfil, situats a finals del segle XV: les peces van passar a actuar molt més lluny i el joc es va accelerar.
Els llibres impresos ajudaven a transmetre els descobriments més enllà d'un sol cercle de jugadors. La FIDE destaca el llibre conservat de Luis Ramírez de Lucena, publicat a Salamanca el 1497. Més tard, els clubs, la premsa periòdica i els tornejos van crear un entorn internacional estable.
Fonts: FIDE · història dels escacs
1886: el títol obté un punt de partida
El matx de Wilhelm Steinitz i Johann Zukertort del 1886 es considera el primer matx oficial pel campionat del món. Es va disputar a Nova York, Saint Louis i Nova Orleans. Steinitz va ser el primer a arribar a deu victòries; el resultat per partides va ser deu victòries, cinc derrotes i cinc taules.
La paraula «oficial» aquí no vol dir «organitzat per la FIDE»: la federació encara no existia. És el punt de partida històricament reconegut de la línia dels campions del món.
La federació, l'escissió i la reunificació
La FIDE es va fundar el 1924. Al segle XX, la lluita pel títol es va convertir en un sistema internacional de selecció, i no només en un acord entre dos jugadors. Però el sistema únic no es va mantenir sempre.
El 1993, Kaspàrov i Short van disputar un matx fora de la FIDE; alhora, la federació va organitzar el matx Kàrpov — Timman. Dues línies del títol van existir fins al matx de reunificació Kràmnik — Topàlov del 2006. La victòria de Kràmnik va restaurar el títol únic.
Fonts: Museu de la FIDE · història de la federació · FIDE · història dels tornejos de candidats
Com llegir avui una partida antiga
Separa el resultat de l'explicació. Una victòria encara no demostra que cada moviment fos el millor, i una avaluació informàtica moderna no mostra automàticament com de difícil era trobar la solució davant del tauler.
Precisa les regles de l'època, el control de temps i el format de la competició. Després tria una idea per estudiar: el desenvolupament, la seguretat del rei, l'estructura de peons. Una partida històrica es torna més útil quan la lectura té una pregunta concreta.
Fonts i verificació
Els textos són una exposició editorial de DUEL. Els resultats de torneig s'han verificat amb les publicacions oficials indicades.